diumenge, 16 d’octubre del 2011

Les condicions climàtiques i la disposició dels edificis

Cal edificar tenint en compte la latitud i l'orientació del lloc on ens trobem: no és el mateix construir a Espanya que a Egipte. La distància respecte al sol és determinant. La relació inclinada entre el Sol i la Terra motiva zones de la terra molt afectades per l'energia solar; d'altres, molt allunyades; i d'altre, intermèdies. Els edificis, doncs, han de tenir una orientació basada en la seva posició terrestre i en el clima. En països del nord, els edificis han de ser abovedats i tancats, orientats al sud; en països del sud, els edificis seran oberts, orientats a tramuntana. 


Pel que fa a les habitacions, tenen algunes particularitats, segons la seva finalitat i la conveniència de la seva orientació. Els menjadors d'hivern i les sales de bany és bo que siguin orientats vers a ponent: cal aprofitar bé la llum del vespre. El sol, en pondre's, il·lumina directament i produeix una calor tèbia. Els dormitoris i les habitacions de lectura i estudi s'han d'orientar cap a l'est: necessiten la llum de l'alba. Els llibres, així, es conserven millor; les biblioteques orientades envers al sud o a l'oest pateixen més l'efecte de la humitat, la qual cosa comporta l'aparició d'arnes i floridures en els volums. Els menjadors de primavera i tardor si s'orienten a llevant mantenen una temperatura agradable, exposats directament a la llum de l'inici del dia. Els menjadors d'estiu que mirin al nord, al punt oposat al curs del sol, no seran tan calorosos. Les sales destinades a la pintura i a l'artesania s'orientaran cap al nord, amb llum constant i uniforme, de manera que els colors mantinguin les seves propietats inalterables.


Pel que fa a les cases de camp, l'orientació d'alguns espais resulta específica. Els pagesos coincideixen que els  estables de bous mirin a l'est, perquè molta claror i escalfor calma els animals; és bo disposar la cuina dels treballadors al seu costat, per aquest motiu. És habitual que l'almàssera es disposi al costat de la cuina per facilitar l'elaboració de l'oli; el celler, també, però en un lloc oposat al sol, per evitar el seu reescalfament i, per tant, un vi tèrbol i sense força.  El celler d'oli, en canvi, s'orienta a sud: amb la temperatura que s'assoleix l'oli no es congelarà. Els graners, en posició elevada, han de mirar al nord, cap a tramuntana o mestral, evitant escalfors innecessàries; amb altres orientacions, els insectes apareixeran en el blat. Els estables en general han d'estar calents però no al costat del foc: els cavalls, per exemple, si el veuen es fan agressius. Té avantatges col·locar els pessebres lluny de la cuina, en llocs oberts i orientats a l'est: els animals creixen millor.


La il·luminació al camp no representa un problema, perquè no hi ha parets de cases veïnes que molestin. A ciutat, en canvi, les parets de les altres cases i l'estretor d'alguns carrers dificulten la seva existència. Recomanem obertures en les parets en les parts més altes i en els sostres, si és necessari, de manera que es pugui veure el cel: aquest factor assegurarà la claror que busquem. Intentem que arribi a passadissos, escales i rampes, on es molt necessària per ser llocs de pas.

Segur que Vitrubi, fa 2000 anys, no patia per la factura de la llum ni dubtava de la procedència de l'energia que consumia. Els seus consells, però, ens plantejaven construccions ecosostenibles: alguns han esdevingut poc operatius; la majoria -pensem- continuarien essent vàlids en qualsevol edifici que volgués estalviar energia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada