I seguim amb l'energia, però aquest cop mirem a la memòria.
El 26 d'abril de 1986 es va produir un dels desastres més importants de la història de l'energia nuclear, i, de l'ecologia, gosaria a dir. Em refereixo a l'explosió de la central nuclear de Chernobyl a la ciutat de Pripyat.
Encara avui a pesar de tots els estudis científics, mèdics i ambientals no es coneix exactament les conseqüències d'aquell cataclisme si bé els més valents s'atreveixen a afirmar que només en la salud mundial es pot parlar d'un abans i un després de l'accident.
Santiago Camacho, escriptor especialitzat en ficar la ploma i l'ull en etapes obscures de la història recent, acaba de publicar el llibre Chernobyl, 25 años después. Una crònica crua i paorosa del seu viatge al centre de l'infern i és que així descriu ell el sarcòfag de la central nuclear: "en las puertas se podría colocar la inscripción que Dante puso en su infierno: Abandonad toda esperanza aquellos que entreis aquí"
El llibre consta de dues parts; en la primera comença amb un valuós recorregut per la història de l'energia nuclear, valuós perquè avui en dia hi ha poca documentació pública que ens desvetlli quins experiments s'han fet fins a aconseguir un enginy tan perillós com una central nuclear. Segueix amb la descripció pormenoritzada dels esdeveniments de la catàstrofe i l'aparició d'uns nous tipus d'herois: els bombers que apagaren el foc, conscients de que apagaven també les seves vides; i els liquidadors, persones que enganades o coaccionades construïren el sarcòfag d'una durada de només 30 anys.
La segona part, donant un respir, comenta els motius de la visita a la ciutat, el procediments per poder passejar per la zona i la posterior redacció del llibre. Poc a poc l'escrit va ofegant amb la descripció de l'horror que es troba i com viuen els habitants de la zona, fins a culminar amb la terrorífica imatge del sarcòfag del reactor 4.
Recomanam aquest llibre, no ja per a la memòria recent, i ens referim a Fukushima, si no per sospesar si és de rebut mantenir i construir noves centrals amb les conseqüències reals d'un drama que tot just acaba de començar, - només han passat 25 anys i ja s'han fet públics els problemes de finançament de la construcció del segon sarcòfag-. I recargolant el cargol, una reflexió més profunda és contestar qué fem els ciutadans per qué els nostres governs arribin a la conclusió de que val la pena seguir construint aquestes bombes de rellotgeria?
Si no teniu temps i voleu conèixer millor l'autor vos convidam a escoltar una entrevista feta a RNE 3. Programa: Carne Cruda. La huella de Chernobyl.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada