No és cap novetat. Tots estem més o manco igual. A tots ens ronda
una tristesa i melancolia
interna llunyana però continua. A
tots intensa o subtilment, la resignació i desídia ens
balla. Aixecar-se cada matí suposa per a molts, un gran esforç; les
condicions laborals s'endureixen pels qui tenen fortuna de tenir-ne i
als qui no, arrosseguen una culpabilitat i depressió. Tenim la sensació
que hem deixat de ser persones per ser nombres a estadístiques i que el
nostre valor depèn d'allò que estem disposats a consumir.
Però aquesta aflicció, que cala cada cop més dins el moll de l'os, és part del procés. Maslow ho va deixar clar, només quan les nostres necessitats bàsiques estiguin exhaurides desitjarem més altes expectatives de qualitat de vida. Si no hi tenim res que posar al plat, si no tenim treball per calçar els nostres fills i a la joventut i la vellesa se'ls hi arrufa el futur, qui es rebel·larà per retalls de sanitat, educació o cultura. Vet aquí el motiu pel qual els mitjans de comunicació han perdut el costum de donar bones notícies, els polítics parlen en negre i l'ambient enrarit i ofegador es densifica i ens incrusta al sofà allunyant-nos del món.
Per això vaig a la manifestació del 15 d'Octubre. Vaig a despullar-me d'aquesta depressió que m'habitlla. Vaig a oblidar preocupacions imposades, pors fictícies i obligacions estúpides. Vaig a cridar, a fer renou i a rojolar les galtes. Vaig a ocupar, a caminar i a repetir els lemes. Vaig a ballar, a protestar i acusar culpables. Vaig a somriure, a aplaudir fins a fartar-me'n. Vaig a recórrer, a encoratjar i animar els altres.
Vaig a sacsejar-me aquesta depressió que també és un arma de destrucció massiva.
Però aquesta aflicció, que cala cada cop més dins el moll de l'os, és part del procés. Maslow ho va deixar clar, només quan les nostres necessitats bàsiques estiguin exhaurides desitjarem més altes expectatives de qualitat de vida. Si no hi tenim res que posar al plat, si no tenim treball per calçar els nostres fills i a la joventut i la vellesa se'ls hi arrufa el futur, qui es rebel·larà per retalls de sanitat, educació o cultura. Vet aquí el motiu pel qual els mitjans de comunicació han perdut el costum de donar bones notícies, els polítics parlen en negre i l'ambient enrarit i ofegador es densifica i ens incrusta al sofà allunyant-nos del món.
Per això vaig a la manifestació del 15 d'Octubre. Vaig a despullar-me d'aquesta depressió que m'habitlla. Vaig a oblidar preocupacions imposades, pors fictícies i obligacions estúpides. Vaig a cridar, a fer renou i a rojolar les galtes. Vaig a ocupar, a caminar i a repetir els lemes. Vaig a ballar, a protestar i acusar culpables. Vaig a somriure, a aplaudir fins a fartar-me'n. Vaig a recórrer, a encoratjar i animar els altres.
Vaig a sacsejar-me aquesta depressió que també és un arma de destrucció massiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada