Què vol dir rescat, mumare??

Tots i totes tenim escenes de rescat a dins el cap. Rondalles, novel·les, pel·lícules i còmics han inundat el nostre imaginari. En elles el malomalote ha segrestat allò més preuat, o té en el seu poder una arma de destrucció de la humanitat, o algun poder incommensurable, capaç de controlar l'univers i que ens genera un estat de tensió que va in crescendo fins al clímax premonitori de fatalitat, on apareix aquell heroi o heroïna que transforma el caos en ordre, amb impressionant senzillesa, i ens fa esbufegar alleugerits.

Els protagonistes d'aquestes situacions són per a tots els gustos: belles princeses com a La princesa prometida o cavallers irreverents com Shrek. Els motius per rescatar, infinits; val a dir l'amor de Buster Keaton per una noia i un tren a El Maquinista de la General, la justícia, en forma de sol, que regala als humans Prometeu, incomplint ordres dels Deus o més psicològics com V segrestant a Evey per rescatar-la de la ignorància. I els dolents també són de tota casta i tot color; Gegantins com King Kong?, o infinitesimals com l'èbola a Estallido, tenim extraterrestres terribles a La Guerra dels Mons i malalts mentals amb esfereidora lucidesa com Joker.

Però, en tots. es repeteixen els sentiments dels espectadors/res o lectors/res; una angúnia inicial, amarada en impotència, va tibant els nostres músculs fins que arriba el llibertador que amb els seus dons i poders ens rescata, i de pas, ens enamora de tal manera, que d'agraïment li oferim la nostre vida amb un besada d'infart.

Idò? Perquè ara... un rescat no provoca la mateixa sensació??? són els protagonistes?? és el motiu?? el malomalote???

O... potser és que no és un rescat?