[…]
Somos los menos, nunca fuimos los primeros
No matamos ni morimos por ganar
Mas bien estamos vivos por andar
Esperando una piel nueva de este sol
No pretendemos ver el cambio
Sólo haber dejado algo
Sobre el camino andado que pasó.
No matamos ni morimos por ganar
Mas bien estamos vivos por andar
Esperando una piel nueva de este sol
No pretendemos ver el cambio
Sólo haber dejado algo
Sobre el camino andado que pasó.
[…]
León Gieco
El desembarco
És que potser no era una possibilitat que Nova Democràcia fos el partit més votat? És que potser no era un fet abans de les eleccions que el partit més votat s’enduria 50 escons de regal? Que potser no ho sabíem? Així doncs, per què estem abatuts? Ahir, segurament per por, molts grecs es van deixar anar per la corrent. Deixar-se dur de la corrent és relativament fàcil. El difícil és anar contra corrent. I més que difícil moltes vegades és esgotador i sovint un sent l’impuls de fer mitja volta i deixar-se emportar per tal de descansar alleugerit. Però si fem això què ens queda? Cap on ens dur la corrent? Potser la nostra raó no ens ho retreurà però el nostre cor, no hi ha dubte, sí. És en aquests moments que hem de ser lúcids i ferms per tal de no patir en excès en veure que no arriba el canvi que tots (alguns) desitgem.
León Gieco compuso hace años una canción que hablaba de que no debemos quedarnos impasibles ante lo que sucede a nuestro alrededor, de que es necesario el compromiso social y de que hay que seguir luchando para lograr esa sociedad justa de la que habla Fermin. Pero ese camino no es sencillo cuando te topas con democracias corruptas, sistemas electorales caciquiles y la propia indiferencia de muchas personas que se mueven a impulsos.
ResponEliminaSol para todos
http://www.youtube.com/watch?v=WBlYiQXipjc
Cansat, Fermín, cansat estic. Però no només el cor, sinó també els fills ens ho retreuràn: aixequem-nos, doncs, i continuem !
ResponElimina