PROPERES ACCIONS:
A més de grans posicionaments socials, a més d'iniciatives sostenibles i ecològiques, a més de discursos alternatius en política i en economia:
EGOISTES DEL BAIX LLOBREGAT ! En defensa dels vostres pobles, dels camps, del riu, del delta, de les persones que en hi movem, de les persones que hi treballem:
Defensem el que és nostre, perquè ho trepitgem, perquè ho respirem, perquè ens dóna benestar.
Defensem el nostre espai, perquè no cal que sigui productiu, perquè no cal que demostri progrés: només cal que estigui aquí, on ha estat sempre.
Defensem el paisatge que tenim, el que fem tots nosaltres quan ens movem per la part baixa del riu, el de les nostres activitats.
Defensem la proximitat entre nosaltres, el pont que entre ribes que ens acompanya en cada moviment del dia.
Defensem la possibilitat d'aixecar la mirada, el blau que ens cobreix cada dia, sortir uns instants del tràfec de les coses obligades.
Defensem el sentiment dels més petits, la seva percepció del seu entorn immediat, l'orgull de la seva vida a prop dels camps.
Defensem l'opció d'entrar i de sortir pel nostre món verd particular, el que ens envolta, el que està davant nostre cada dia, el que potser no mirem sovint però que ens dóna vida.
Defensem l'home o la dona que espurneja sol / a enmig de les planes agrícoles, entre la remor de les màquines, sota el fum d'alguna fàbrica, entre els flaixos dels centres comercials.
Defensem una realitat, la nostra, la present, aquests beneficis que ara tenim, un vell i nou territori per a una vella i nova manera de aprofitar-lo.
Defensem els que hi viuen de sempre, els que hi tenen la seva història personal arrelada, els que tenen milers de sentiments plantats, els que han arribat fa poc, els nouvinguts, els que el van descobrir per casualitat.
Defensem aquells que hi passegen, els que hi caminen, els que hi corren, els que hi pedalen, els que van sols, els que el comparteixen en grup, els que l'estudien, els que el treballen, els que el protegeixen, els que el vigilen, els que en tenen cura.
Defensem la comarca, la que fou abandonada a la industrialització salvatge, la recuperada amb el Parc Agrari, la penedida.
Defensem el lloc on portar els que ens visiten, un tret d'identitat, un model de turisme en equilibri amb la natura i els habitants.
http://sosdeltallobregat.wordpress.com/
Sigueu egoistes !
Boniques paraules.
ResponEliminaLa veritat que aquest tema l'Eurovegas està a punt de superar la meva capacitat (molt en forma últimament) de sentir fàstic per la casta caciquil que ens domina. Hem de fer alguna cosa.