L'ECONOMIA NO ÉS UNA CIÈNCIA

Un any al voltant de 1684. Segons va explicar al seu biògraf, una poma cau sobre el cap d’Isaac Newton, l’home (entre d’altres) que va revolucionar la ciència …acaba de rebre l’últim toc d’inspiració per acabar de formular la Llei de la gravitació universal o Llei de la gravetat. Finals d'octubre de l’any 2011. En una cimera de caps de govern europeus es decideix fer una quitació o condonació del 50% del deute de la República de Grècia (que havia anat augmentant exponencialment durant els anys anteriors). Els préstecs són majoritàriament de banc alemanys i francesos. Aquest 50% de deute serà assumit pels estats europeus recapitalitzant (amb diner públic, s’entén) els bancs “afectats”. L’endemà de la cimera el locutor i director d’un programa de ràdio que acostuma a tractar aquests temes convida un expert en economia que intenta explicar l’audiència la situació del deute grec. Però enlloc de respostes l'oient continua tenint infinitat de preguntes que òbviament l'expert en economia no (es) farà perquè ara això no toca. Perquè quan el preu oficial del diner a Europa està al voltant de l’1% un estat sobirà com Grècia rep préstcs al 7 ó 8%? Per què aquests préstecs provenen de bancs privats i no públics? per què no existeixen banc públics? d’on han obtingut aquests bancs els diners que deprés presten? com els han generat? com es genera (avui) el diner? què és el diner ?...El que és fonamental (i urgent) entendre és que, siguin quines siguin les respostes a aquestes preguntes, qualsevol dels escenaris possibles serà fruit, per definició, d’una o múltiples decisions humanes. I això, que dit així por semblar una bertranada, és important per entendre que existeixen (per definició) alternatives a l'actual statu quo financer. Només cal prendre altres decisions. El sistema monetari i financer actual no és un poma que cau atreta o impulsada per la força inexorable de la gravetat, no és una tempesta de pluja que ens dóna la natura i que expliquem mitjançant la relació entre la condensació de l’aigua, la pressió atmosfèrica, la temperatura i la radiació solar, no és, en definitiva, un fenomen natural que ens ve donat i sobre el qual només poguem, a posteriori, donar una explicació (científica o no) sobre les causes però no intervenir en la seva generació o en el seu comportament. El sistema financer és, doncs, i ens repetim, producte de decisions humanes concretes (si voleu, molt complexes donat que vivim en societats complexes, però decisions humanes al cap i a la fi). Obvi, doncs, preguntar-se de bon començament si aquestes decisions podrien ser unes altres de diferents i quin tipus de sistema financer en resultaria.