Va passar en març, però avui, amb la intervenció econòmica d'Itàlia, és més actual que mai.
Es representava l'òpera de Verdi, Nabucco, al Teatre de Roma a mans del gran Ricardo Muti, recent Príncep d'Astúries. Nabucco és el cant dels jueus oprimits a Babilònia i té una especial rellevància pels italians al tercer acte quan es canta Va pensiero, on els hebreus deixen que la seva ànima voli a l'enyorada terra ja que els seus cossos són presoners d'un destí fatal; pels italians és un cant de independència i identitat.
Però aquest cop, mentre el coro cantava, el silenci explosionà a la sala. Una tensió fervorosa i indescriptible amarà els cossos i eriçà la pell. En acabar l'auditori explotà en un llarg i sorollós aplaudiment que interrompé l'òpera i alguns reclamaren un bis, el coro amagava l'emoció continguda. El Sr. Muti per segon cop a la seva vida, es girà al públic, entre ells al pallasso Berlusconi, i acceptà el bis, no tan per la perfecció amb que s'havia representat, sino perquè ell també pensava, que si seguien retallant la cultura d'aquella manera, aviat la seva pàtria també seria "bella e perduta". Tots esclataren en un fort aplaudiment i fins i tot el coro, que fins aquell moment havia mantingut l'escena, s'aixecà recolzant el discurs. Muti fent un joc de paraules amb el seu llinatge demanà que els muts parlessin als sords i cantassin tots junts el Va pensiero a tempo.
I es tornà a produir aquella remor de cossos vibrant per veritable empenta intangible, mentre els programes de l'òpera volaven sobre els caps de la platea.
Aquest és, per a mi, el millor exemple per demostrar com la cultura, l'idioma, els símbols d'identitat, la saviesa i civilització d'una societat pot desbordar i avergonyir l'estultícia dels nostres dirigents, posant-los davant un mirall perquè es demanin a qui i com ens representen.
I tot seguit em demano, on son els nostres? On són els "Ricardos Mutis" de la meva societat? On són aquells erudits i erudites i intel·lectuals del meu país que amb el seu discurs vesteixen d'orgull el meu poble? On són aquelles veus valentes i gallardes que presenten batalla amb la raó i la dignitat de pensament de qui se sap proper a la veritat? On són els nostres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada