La situació econòmica a què ens enfrontem ens ha posat a tots d’acord en una pregunta: què cal fer? Però no trobarem la resposta a aquesta pregunta si abans no responem una de prèvia: A què ens enfrontem exactament? La qüestió és fonamental. Abans de decidir un tractament, cal identificar la malaltia.
Per tant, és això una crisi més en el capitalisme... o és el capitalisme mateix qui està en crisi? Estem davant, com diuen alguns, d’una de les típiques crisis cícliques del sistema capitalista? O bé, com diuen d’altres, estem assistint a un esgotament del mateix i, per tant, al començament de la seva fi?
No es tracta, evidentment, d’una controvèrsia lingüística; però si hem de entendre'ns uns i altres, cal que hi posem atenció, en les paraules. Perquè, tot i que sonen molt semblants quan els diem, els sintagmes “crisi del capitalisme” i “crisi de capitalisme” anomenen realitats absolutament diferents. La primera suposa que s'està produint un canvi de paradigma. La segona suposa que el paradigma vigent no només no està canviant sinó que és més fort que mai.
Si tenim clar què volem dir haurem de distingir i precisar significats. Si no ho fem segurament voldrà dir que no sabem que volem dir exactament
Gran reflexió. En la meva opinió: crisi de capitalisme.
ResponEliminaNo és el sistema el que es debilita. Continua generant els beneficis que són l'únic que busca. La diferència és d'on surten. Fa uns anys sortien del nostre consum de productes. Ara sortiran del nostre consum de serveis (els que fins ara eren públics).
El capitalisme seguirà gaudint de salut, nosaltres l'haurem de pagar.
Gràcies per la reflexió Fermín! mai m'hi havia fixat en com ho deia.
ResponEliminaPerò al contrari que Sònia per a mi és un canvi de paradigme, és a dir, "crisi del capitalisme". Perquè?
Estic d'acord que el sistema es nodria abans de consum i ara de serveis, però i desprès??? s'atofagocitaran entre ells? vols dir que és infinit?
Si mirem de més alluny creieu que es pot sostenir un sistema infinit en un planeta finit? No estem jugant a ser deus?...
Em quedo amb crisi del capitalisme.
Totalment d’acord Aina, jo sóc el primer que vull canviar i que crec que no podem continuar així , però senzillament per les característiques i conseqüencies odioses que té el sistema actual. La finitat de la Terra és veritat que potser acabi sent algun dia un obstacle per a la seva reproducció, pero què passa si el sistema aconsegueix superar aquest obstacle? Per a mi continuaria sent igual d’odiós si, per exemple, es descobrís a la lluna petroli abundant i fàcil d’extreure. Perquè abans que el planeta fineixi, el sistema ja és odiós envers les persones. Des del minut 0.
ResponEliminaAina, Fermín. De cor, estic d'acord amb vosaltres.
ResponEliminaCrisi del capitalisme JA!
;-)