Caffé sospesso o com pagar rondes a desconeguts

- La següent, la pago jo!!!

Quantes vegades hem dit això, en un rampell de felicitat? quan són bones les notícies i volem fer partícips, als que més estimem, de la nostra alegria, compartint algun aliment, beguda o licor animós. Ens agrada compartir bons moments i els mediterranis en som molt de celebrar-ho amb tresors culinaris i begudes espirituoses. Però també hi ha un altre moment en el que volem compartir els aliments: quan les coses van maldades.

"Un plat calent mai s'ha de negar" era una lletania de la meva padrina i no és pas específic de la meva família, és un sentit comú, comú entre totes les cultures. Fins i tot en aquelles que viuen en condicions més extremes, a la ment em venen tuaregs o inuits, el socórrer al desvalgut de la sed i la fam és un instint universal, que no perdrem mai els humans pel fet de ser-ho.

Això sí, a cada banda s'adapta als nous temps i a les noves situacions. I em refereixo a la notícia que vaig llegir fa poc ¿Hay algun café para mi? un gest espontani, com pagar el cafè d'un desconegut o desconeguda, que ho necessiti, s'estén com la pólvora per simple i agraït.

No estic d'acord amb l'empostissat de: blogs, d'adhesions, de pòsters o que ara una do humà i generós es transformi (per la immersió idiomàtica economicista) en ONG d'acció humanitària perquè ja, grans marques han ficat la pota amb esperit de venta i desdibuixant el sentit cast de l'acció; però sí faig èmfasi de la simplicitat i humilitat en que podem fer entre tots i totes que aquest malpas sigui més suau.

Senzillesa, generositat, confiança.... anem per bon camí.