No recordo exactament els motius, però si les emocions i sentiments d'aquells dies. De sobte era al carrer cercant respostes; cercant cares que cerquessin respostes. Varen ser dies convulsos, plens de paraules, rabia, tristor, esperança, vòmits d'emocions, efervescència d'ànim.
I ens treieren de les places, dels pobles, dels carrers i dels espais. Motius? tans com persones; a vegades el mal temps, la lentitud, la incomoditat als poders fàctics, la desidia i l'esforç per una sola passa.
És d'estultícia pensar que amb l'ocupació rebel i espontània d'ànimes inconformistes durant un preludi estiuenc, canviarien dècades d'opressió anestèsica i de desentumiment intelectual. El millor ingredient d'un brou és el temps i la paciència.
Fa un temps, en El genoll de l'avi, vaig expressar que escoltava un rumrum de rebel·lió a racons típicament ciutadans i per mi el moviment stop-desnonaments és la viva prova de que això acaba de començar. M'acusareu d'ingènua positivista o de melangiosa recalcitrant, però no podreu deixar de reconèixer que si els jutges han fet aquesta consulta al Tribunal Europeu és perquè el poble renega, protesta i remena molt més enllà de consciències. Què podriem exigir més? i tant! però abans del 15M esperàveu aquesta resposta per part de l'ens política i judicial??
El 15M ha fracassat, si no ens desprenem de la inmediatesa inherent que atribuïm a les solucions, però si posau ulls a l'horitzó... això tot just acaba de començar.
Desde mi punto de vista, con el movimiento 15M la gente sintió que había que salir a la calle, no solo a protestar, sino a pedir que se llevasen a cabo medias efectivas que corrigiesen la lacra sociopolítica en la que vivimos. El problema es que esa lacra continúa y se extiende cada día más, generando esa sesación de derrotismo en mucha gente. Lo mismo que la crisis económica va para largo, todas esas decisiones y reformas también irán muy despacio, y no sé si llegarán a buen puerto. Ojalá me equivoque.
ResponEliminaSol para todos
Em temo que això va començar fa molt de temps, quan per exemple algú va dominar el foc per escalfar-se i fer moltes altres coses i algú altre va posar mil pegues de que allò no s'havia fet mai abans, de que allò era impossible de mantenir, de que era inviable, etc. Més a prop en el temps però ja fa més de 150 anys Thoreau es va fer la següent pregunta: "és una democràcia, tal i com la coneixem nosaltres, l'última millora possible en un govern? no és possible fer un pas endavant cap el reconeixement i l'organització dels drets dels homes?". Es tracta de, com a mínim, fer passos endavant, i no hi ha dubte de que el 15M, per petit que sigui, n'és un, estic d'acord.
ResponEliminaHe de reconèixer que la meva primera imatge del 15M era la d'un moviment de reacció sense continuïtat. Tenia profunditat i dimensió històrica, però no creia que anés més enllà. He de reconèixer, però, que alguns homes i dones d'una o dues generacions l'han fet seu, perquè han entès que hi havia un necessitat de recuperar llocs de reflexió que en el passat havien estat vitals i que amb el temps havien restat buits per semblar inútils. Ells i elles els han ressuscitat amb lentitud, paciència i voluntat de quedar-s'hi. Els han emprat i han obtingut, fins i tot, uns primers fruits. M'alegra haver-m'hi equivocat. Els seguirem.
ResponElimina