Si alguna cosa té l’Església Catòlica és que no fa res perquè sí. Mai no fa res a la babalà. Allò que en castellà diríem “no da puntada sin hilo”.
Veiem un exemple, potser agafat pels pèls o potser no.
Quan era petit vaig aprendre el parenostre. No l’escriuré tot però començava així: “Padre Nuestro que estás en los cielos, santificado sea tu nombre, venga a nosotros tu reino […]”.
I en un moment donat deia “[…] y perdónanos nuestras deudas así como nosotros perdonamos a nuestros deudores […]”.
No sé si esteu al cas de les novetats de l’Església però heu de saber que l'any 1987 (quan ja me l'havia après !) es va modificar el text i la Congregació per al Culte Diví va promulgar una versió unificada de la llengua espanyola, i ara hem de resar “[…] y perdona nuestras ofensas así como nosotros perdonamos a los que nos ofenden […]”, després de més de 1.600 anys de la Vulgata, on ja es parlava de debita i debitoribus.
Diuen que vivim en una deutecràcia. Alguns fan començar aquest nou període històric l'any 1989 amb la caigua del mur de Berlin, però jo el faria començar un parell d'anys abans , amb la Perestroika i la modificació del pare nostre. Bé, res de nou, per tant; l'Església, com sempre, fent costat els poderosos.
Boníssim Fermín!!! ni me n'havia adonat, clar que en part és perquè fa anys que no repeteixo el parenostre.
ResponEliminaClar que vist així... resulta que als nostres deutors no els hem de perdonar, dons??? canya als bancs, grans capitals i poders fàctics tenim butlla papal!