Reconec que no les havia seguit mai les Maratons de TV3. Com sempre el que sí feia era interessar-me pel motiu de recaptació d'aquell any i feia les meves pròpies pesquises, però no m'interessava massa ni la quantitat recaptada ni els casos concrets que en moltísimes ocasions fregaven aquella sensibleria i compadiment que desvien l'interès pel coneixement del problema real.
Aquest any vaig quedar in albis. La pobresa? he de cercar informació sobre la pobresa? quina pobresa? si n'hi ha hagut sempre!!! I com la ganiveta de Buñuel se'm va clavar als ulls el logo del banc patrocinador de la convocatòria.
Minuts més tard un vídeo de presentació resolia els meus dubtes. Una veu femenina em relatava, dolçament, que les circumstàncies actuals han fet que molta gent s'hagi vist abocada a situacions de màxima pobresa i inestabilitat i que es feia necessària la solidaritat de tots perquè aquesta gent alleugi les seves penes i problemes.
-Circumstàncies? gent s'hagi vist abocada? inestabilitat no és una paraula del món financer? solidaritat? Això no és el viu exemple de prostitució idiomàtica? -Me'n feia creus del que acabava d'escoltar. I com a estocada, el banc que patrocinava el programa. El cervell em bollia -aturarà els desnonaments? retornarà les preferents? ai! infeliç ingenuïtat!
-Circumstàncies? gent s'hagi vist abocada? inestabilitat no és una paraula del món financer? solidaritat? Això no és el viu exemple de prostitució idiomàtica? -Me'n feia creus del que acabava d'escoltar. I com a estocada, el banc que patrocinava el programa. El cervell em bollia -aturarà els desnonaments? retornarà les preferents? ai! infeliç ingenuïtat!
Ignominiós, no me n'hi cap altre. És patètic que em vulguin fer creure que la pobresa actual és deguda a l'atzar o al caprici dels deus. És insolent intentar despertar la meva culpabilitat per amagar la seva responsabilitat. I pèrfid veure com la mà que ens escanya és la que demana diners per seguir ofegant als "fortuïts" pobres.
La solidaritat mai ha estat germana de la culpabilitat o la compassió. Aquestes dues últimes impliquen la superioritat dels uns sobre els altres, i és aquesta preeminència la que motiva resposta. Ajudar-nos entre tots perquè tots som iguals és el valor inherent de la solidaritat.
Jo ajudaré directament als que ho passen malament, com ells ho faran per mi i ens mantindrem units per suportar les envestides d'aquests intermediaris que pregonen que som diferents, que pregonen que som culpables.
Totalment d’acord, Quanta.
ResponEliminaAquest any em vaig prometre que no veuria ni un minut d’aquesta Marató i ho vaig aconseguir.
Només afegiria una paraula: cinisme. Durant l’anterior marató, que per cert va ser fa pocs mesos (no recordo ara sobre quins tipus de malaties anava…), per circumstàncies vaig veure uns minuts i em va fer bullir la sang el moment en què un grup de persones, moltes d’elles famoses i cares conegudes, es reunien al plató per rebre les trucades de la gent que fa les seves aportacions…i qui diries que estaven entre aquestes persones? El molt honorable Artur Mas i l’honorable Felip Puig (sic), agafant trucades i donant lliçons de caritat, mentre el dia abans i el dia després retallant i privatitzant en Sanitat. Són d’un cinisme atroç.
Comparto la idea de Quanta y Fermin. Si quiero, si lo deseo, si tengo conciencia de lo que pasa, llevaré alimentos, prestaré mi ayuda a alguna asociación o ayudaré a cruzar a un ciego por un paso de peatones. No necesito que me patronice un banco y que un medio de comunicación me "obligue" moralmente a sentirme bien.
ResponEliminaSol para todos