Estudia molt, que el papa es vell

Sí, si ja recordo la salmodia, pare; així m'animaves a anar a escola i seguir estudiant. Recordo que al principi no t'entenia, però a mida que l'edat i el temps passa, tot ha pres cos i significat.

Estudia molt que el papa és vell

Ja recordo, ja, l'ambient d'estudi de casa sobretot alhora de fer els deures, i aquell respecte casi devot que havia de tenir per mestres i professores. La paraula "director" tenia tan de pes que encara ara se'm tiba l'espinada.
Recordo els problemes que creava al cole la meva discapacitat; no hi havia res adaptat apart de l'entusiasme del professorat. Recordo les revinclades de la professora per intentar controlar a 40 nens i nenes o quan aquell nen negre va venir a asseure al meu costat, érem diferents però què iguals que arribarem a ser.

Estudia molt que el papa és vell

Recordes mumpare com canviaren les coses quan me'n vaig anar? posaven rampa a l'entrada i arribaren els primers ordinadors, al cole ja érem tots diferents però només 20 a classe; ja no podies amagar que no havies fet els deures!

Estudia molt que el papa és vell

Han passat uns anys i una taringa de polítics mal educats i ara, mumpare, tornam enrere. Han tret professors entre ells la que ajudava al nen sord i tornem a ser 40 a l'aula, també fem menys hores, perquè també han llevat assignatures. Quan fa fred duen mantes i  es netegen les taules un cop al mes, a vegades no hi ha paper i els ordinadors no serveixen perquè no s'arreglen. Ara mumpare els llibres es paguen, i les biblioteques es tanquen.

Estudia molt que el papa és vell

No t'amoïnis mumpare, seguirem estudiant, emperò primer començarem una batalla.

Vine a la manifestació!!!
http://ampassantjoandespi.blogspot.com.es

La Marató per la culpabilitat

Reconec que no les havia seguit mai les Maratons de TV3. Com sempre el que sí feia era interessar-me pel motiu de recaptació d'aquell any i feia les meves pròpies pesquises, però no m'interessava massa ni la quantitat recaptada ni els casos concrets que en moltísimes ocasions fregaven aquella sensibleria i compadiment que desvien l'interès pel coneixement del problema real.

Aquest any vaig quedar in albis. La pobresa? he de cercar informació sobre la pobresa? quina pobresa? si n'hi ha hagut sempre!!! I com la ganiveta de Buñuel se'm va clavar als ulls el logo del banc patrocinador de la convocatòria.

Minuts més tard un vídeo de presentació resolia els meus dubtes. Una  veu femenina em relatava, dolçament, que les circumstàncies actuals han fet que molta gent s'hagi vist abocada a situacions de màxima pobresa i inestabilitat i que es feia necessària la solidaritat de tots perquè aquesta gent alleugi les seves penes i problemes.
-Circumstàncies? gent s'hagi vist abocada? inestabilitat no és una paraula del món financer? solidaritat? Això no és el viu exemple de prostitució idiomàtica? -Me'n feia creus del que acabava d'escoltar. I com a estocada, el banc que patrocinava el programa. El cervell em bollia -aturarà els desnonaments? retornarà les preferents? ai! infeliç ingenuïtat!

Ignominiós, no me n'hi cap altre. És patètic que em vulguin fer creure que la pobresa actual és deguda a l'atzar o al caprici dels deus. És insolent intentar despertar la meva culpabilitat per amagar la seva responsabilitat. I pèrfid veure com la mà que ens escanya és la que demana diners per seguir ofegant als "fortuïts" pobres.

La solidaritat mai ha estat germana de la culpabilitat o la compassió. Aquestes dues últimes impliquen la superioritat dels uns sobre els altres, i és aquesta preeminència la que motiva resposta. Ajudar-nos entre tots perquè tots som iguals és el valor inherent de la solidaritat.

Jo ajudaré directament als que ho passen malament, com ells ho faran per mi i ens mantindrem units per suportar les envestides d'aquests intermediaris que pregonen que som diferents, que pregonen que som culpables.

Tu que no puedes...

Mestre Francisco José de Goya, fent gala de la seva més caustica ironia, ens va regalar fa més de 200 anys una caricatura plenament vigent avui en dia. Però... a qui es referiria?

Pels qui no llenegueu...

Si se acepta algo como una fatalidad del destino o de los dioses más aún, si ni siquiera se ha sentido la necesidad de pensar en ellos como explicación de lo que nos sucede, lo soportamos simplemente, sin rebelarnos. Se vive entonces resbalando sobre los acontecimientos que más nos atañen. No ha lugar entonces a la perplejidad.

María Zambrano -Persona y Democracia-

El meu humil homenatge als professors, alumnes i pares que no lleneguen davant els aconteixements.

Els qui no lleneguen

Jo també, encara ric

Retrato del consumidor ecológico

"Retrato robot del consumidor ecológico: mujer, 40 años, con hijos y alto poder adquisitivo" señala la noticia de La Vanguardia. También indica que "la facturación de producción agraria ecológica aumentó en el 2010 un 12%, y en el 2011 se incrementó un 20%, según las primeras estimaciones".
Personalmente no comparto la opinión de Joan Picazos, director general de Biocop productos biológicos: " para que la logística sea más eficaz, Catalunya debe abrirse a las certificadoras privadas, como se hace en otras comunidades". 

Enlace a la noticia completa: 
http://www.lavanguardia.com/vida/20120504/54289036412/comercios-productos-ecologicos-viven-momento-esplendor-plena-crisis.html 

Saludos,
Gonzalo