dijous, 9 de maig del 2013

El futur, un judici de fe

- Silenci!! silenci a la sala!!! o la desallotjo!!! - i amb cops forts de maceta, intentava apaivagar el rumor de fons del públic congregat al judici. Al jutge, senyor Món, no li agradaven els judicis de porta oberta, i menys aquests.
- Senyora acusada, li prego que s'abstengui de fer opinions sobre aquest tribunal i s'atengui a respondre a les preguntes de la seva advocada i del fiscal. Li recordo, per segon cop, que podria ser acusada de desacatament. - El jutge es recol·locava les ulleres mentre recordava la inherent imprudència de la joventut.

L'advocada defensora, una mica corpresa de les últimes paraules, intentava reconduir la conversa, la veritat és que la seva client, no era precisament dòcil.

- Senyoreta Ciutadania Espanyola, així dons, el motiu de l'aprovació d'aquesta modificació de la llei de Costes és per la situació de precarietat que està vivint.
- Sí, si. Com ja he dit abans, es tracta de reactivar-me, i necessito construir edificis a tocar del mar i augmentar el meu turisme. El més important per a mi és tenir feina i no passar gana i el litoral és una bona font d'ingressos.
- Gràcies. No tinc cap més pregunta. Endavant Senyor Fiscal.

El senyor Cicles Planetaris no havia aixecat els ulls del seu quadern en tot el judici, fins i tot, desprès de les últimes declaracions polèmiques. Un posat seriós i majestàtic donava un aire respectuós i a la vegada agressiu. En posar-se dret, s'havia de fer un esforç perquè als assistents no els badés la boca.

- El litoral és una bona font d'ingressos... mmm... Senyoreta Ciutadania Espanyola, coneix vostè el canvi climàtic?
- Alguna cosa em sona, sí senyor.
- Li sona? Ens podria concretar en què li sona?
- Bé es veu que augmenta la temperatura global del món.
- i?
- Bé, no està comprovat realment, però pugen les temperatures, varien els climes i les estacions, i coses d'aquestes.
- A què es refereix, quan diu "no està comprovat"?
- La comunitat científica humana no ha donat informes concloents. No ens ho creiem vaja!! - un nou rumor a la sala, fa picar la maceta del jutge.
- i què els cal per poder creure's aquest procés planetari amb una durada de milions d'anys?
- Miri, jo realment no arribaré a encabir el total d'aquests milions d'anys. Per quan sigui evident, si ho és, jo probablement seré morta.
- I qui morirà en aquest procés, els rics o els pobres?
- Protesto! La meva client no és pas un individu bipolar!
- Protesta acceptada - respon el jutge, intrigat per saber com s'ho faria el fiscal, per refer-li aquesta pregunta.
- i mentre es fa evident aquest procés? quina responsabilitat assumeix sobre els efectes que li pot provocar?
- quins efectes? de què parla? De la hipotètica pujada del nivell dels oceans? d'inundacions futuristes? de tifons i caps de fibló que apareixeran per art de màgia? d'això sempre n'hi ha hagut en mínimes conseqüències!!! Les estadístiques són clares, les probabilitats són ínfimes. Jo necessito diners ara! necessito treballar ara!! i el litoral és un lloc fàcil i ràpid per aconseguir-ho. No em serveix potenciar arts antigues de pesca o evitar contaminacions, el litoral és un recurs que puc usar com em plagui! I si mor algú pel camí, no és responsabilitat meva, és part del cicle, no? a més si hi ha desastres naturals en treuré més beneficis reconstruint els desastres. No em sento responsable del que un cicle planetari pugui provocar, això és cosa vostra!

- Silenci!! silenci a la sala!!! - i la maceta ni s'escolta entre l'escàndol. El fiscal, espera a que torni el silenci i pugui acabar la seva intervenció.
- Les estadístiques, senyoreta Ciutadania Espanyola, mesuren el passat, i nosaltres en aquest judici, parlem del futur. I és molt trist que essent una Ciutadania no cregui en el futur. No tinc cap més pregunta.
- S'acaba la vista oral. Els informes ja són en poder d'aquest tribunal. El judici queda vist per a sentència. El veredicte en el proper mil·lenni. Es tanca la sessió.

I el darrer cop de maceta tanca un judici clau per aquesta ciutadania i per a la humanitat sencera.

1 comentari:

  1. una buena narración, Quanta. Ahora solo falta que alguien la ilustre.
    No estaría nada mal fomentar en el barrio este tipo de actividades: me refiero a que los niños y nos no tan niños escribiesen unas líneas sobre cómo ven ellos la sociedad. Lo mismo que en "Sol" se manifestaron miles de personas, también con el papel podrían seguir esa misma pauta.

    Sol para todos

    ResponElimina