Dons jo em sento com aquest genoll fa dies. Hi ha alguna cosa d'intrascendent que em pica al nas i només quan t'hi allunyes i pots fer visió d'àguila, quadres el cercle i t'arrisques a fer un augur de Sibil·la.
- Com és que cada cop rep més mails de personal públic que destapa abusos dels polítics?
- Les biblioteques s'umplen de gent per no comprar llibres?
- Estem protestant més? per qualsevol motiu?
- El verb necessitar i desitjar ja no són sinònims.
- Hi ha menys trànsit? ho han dit els taxistes, eh?
- Oi que a les terrasses ja no es parla tant de Belén Esteban i les seves comparses?
- És normal que a la cua del súper, la cobradora obri un debat sobre la banca ètica?
- I a la del forn dels desnonaments?
- Com és que conec cada cop més gent del poble? serà per les assemblees ciutadanes?
- Havieu vist abans que el poble siulàs i protestàs als representants polítics en actes públics? Tan és així que ara els actes públics són privats!
- A l'herboristeria estan cansats de preparar remeis de l'àvia.
- La cosidora de la merceria no havia tengut tanta feina mai... i el sabater tampoc.
- Per primer cop, a Espanya, les dades d'emigració han superat les d'inmigració.
- Jurau-me que no heu vist a les manifestacions més nens i nenes, àvis i àvies?
- Els joves estudiants espanyols, parteixen a l'estranger.
- A falta de diners la gent gaudeix més del seu temps?
Ja tens raó: a mi, però, em molesten les cervicals !
ResponEliminaTant de bo tinguis raó ! ho comprovarem al setembre quan tothom torni de vacances...jo ja estic impacient !
ResponEliminaHola, jo només volia saludar, és al màxim d'optimisme que puc arribar ara mateix. I a veure si s'arregla, aquest genoll, eh...?
ResponEliminaViscaLaFuturaRepública
Mis compañeros de trabajo se están quejando mucho últimamente, pero no lo hacen por una toma de conciencia social ante la situación de crisis general por la que pasamos actualmente, sino porque le afecta a SU salario, a SUS condiciones como laborales y en lineas generales a SU vida.
ResponEliminaLos problemas de los que nos quejamos ya existían antes, pero no los queríamos ver. Ahora, tal y como dice Quanta, las personas han cambiado pautas de comportamiento, pero, ¿hasta cuánto durará esta nueva forma de relacionarlos?
Tienes razón Perenquén, estoy de acuerdo que estas señales ínfimas de preocupación ciudada por los problemas que padecemos tienen un embrión egoista. Pero no es esa la base de cualquier movimento rebelde?
ResponEliminaNo sé cuanto durará y si ni siquiera llegará a ser algo, el cambio real está muy lejos de una simple discusión en una panadería... pero son signos...