Déu, Descartes i desregulació de mercats

Fa uns dies vaig asssistir a una conferència-xerrada. Una de les persones que va prendre la paraula, un economista ortodox, va fer una pausada i amena descripció de la crisi actual, causes i conseqüencies, etc. Es va confesar “desconcertado” i amb dubtes per l’alcanç de la mateixa i per la dificultat de trobar receptes adequades per sortir-ne, però al final del seu parlament ens mostra l’ingredient imprescindible i gairebé únic que hauria de tenir qualsevol d’elles per sortir de l’atzucac: més mercat (desregulat, s’entén). Els assistents, convocats a la xerrada per una plataforma que promou una auditoria del deute, es van moure incòmodes a les seves cadires: si la desregulació dels mercats financers va portar a una crisi financera mundial, més mercat (desregulat, s’entén) és la solució? Aquest final em va impactar, de ben segur com a la resta d’oients, i em va recordar allò que ens explicàven a filosofia de batxillerat: René Descartes i El discurs del mètode. Segons explica ell mateix amb detall es va proposar trobar una veritat absolutament incontrovertible, sobre la qual no hi capigués el menor bri de dubte i sobre la qual construir una edifici d’altres veritats que s’hi anirien afegint. Per a tal fi va fer servir el mètode del dubte: dubtar de tot. Fins que arriba al seu famós Je pense, doncs je suis. Però…alerta ! ens adverteix…pot existir un geni maligne que ens faci pensar que hem arribat a aquesta veritat sense haver-ho fet…però…tranquils ! ens aconsola…perquè Déu, que és bondat infinita no permetria tal engany…Jo, amb 17 anys, a mig fer com aquell qui diu,…vaig quedar trasbalsat. Un mètode que semblava impecable, prudent i no superb, estava fonamentat sobre una idea, la de Déu, si més no, d’entrada, dubtosa. I això la base d’un mètode que es deia del dubte. Una contradicció que per a la meva ment ja aleshores racional i cartesiana (ves per on…) va resultar insuportable. Com és possible que una persona que diu tenir dubtes no dubti d’una cosa essencialment dubtosa com la idea de Déu? quan arribarà el dia que algun economista que tingui dubtes dubti del Déu mercat (desregulat, s’entén)?