- Silenci!! silenci a la sala!!! o la desallotjo!!! - i amb cops forts
de maceta, intentava apaivagar el rumor de fons del públic congregat al
judici. Al jutge, senyor Món, no li agradaven els judicis de porta
oberta, i menys aquests.
- Senyora acusada, li prego que
s'abstengui de fer opinions sobre aquest tribunal i s'atengui a
respondre a les preguntes de la seva advocada i del fiscal. Li recordo,
per segon cop, que podria ser acusada de desacatament. - El jutge es
recol·locava les ulleres mentre recordava la inherent imprudència de la
joventut.
L'advocada defensora, una mica corpresa de les últimes
paraules, intentava reconduir la conversa, la veritat és que la seva
client, no era precisament dòcil.
- Senyoreta Ciutadania
Espanyola, així dons, el motiu de l'aprovació d'aquesta modificació de la llei de Costes és per la
situació de precarietat que està vivint.
- Sí, si. Com ja he dit
abans, es tracta de reactivar-me, i necessito construir edificis a tocar
del mar i augmentar el meu turisme. El més important per a mi és tenir
feina i no passar gana i el litoral és una bona font d'ingressos.
- Gràcies. No tinc cap més pregunta. Endavant Senyor Fiscal.
El
senyor Cicles Planetaris no havia aixecat els ulls del seu quadern en
tot el judici, fins i tot, desprès de les últimes declaracions
polèmiques. Un posat seriós i majestàtic donava un aire respectuós i a
la vegada agressiu. En posar-se dret, s'havia de fer un esforç perquè
als assistents no els badés la boca.
- El litoral és una bona font d'ingressos... mmm... Senyoreta Ciutadania Espanyola, coneix vostè el canvi climàtic?
- Alguna cosa em sona, sí senyor.
- Li sona? Ens podria concretar en què li sona?
- Bé es veu que augmenta la temperatura global del món.
- i?
- Bé, no està comprovat realment, però pugen les temperatures, varien els climes i les estacions, i coses d'aquestes.
- A què es refereix, quan diu "no està comprovat"?
-
La comunitat científica humana no ha donat informes concloents. No ens
ho creiem vaja!! - un nou rumor a la sala, fa picar la maceta del jutge.
- i què els cal per poder creure's aquest procés planetari amb una durada de milions d'anys?
-
Miri, jo realment no arribaré a encabir el total d'aquests milions
d'anys. Per quan sigui evident, si ho és, jo probablement seré morta.
- I qui morirà en aquest procés, els rics o els pobres?
- Protesto! La meva client no és pas un individu bipolar!
- Protesta acceptada - respon el jutge, intrigat per saber com s'ho faria el fiscal, per refer-li aquesta pregunta.
- i mentre es fa evident aquest procés? quina responsabilitat assumeix sobre els efectes que li pot provocar?
-
quins efectes? de què parla? De la hipotètica pujada del nivell dels
oceans? d'inundacions futuristes? de tifons i caps de fibló que
apareixeran per art de màgia? d'això sempre n'hi ha hagut en mínimes
conseqüències!!! Les estadístiques són clares, les probabilitats són
ínfimes. Jo necessito diners ara! necessito treballar ara!! i el litoral
és un lloc fàcil i ràpid per aconseguir-ho. No em serveix potenciar
arts antigues de pesca o evitar contaminacions, el litoral és un recurs
que puc usar com em plagui! I si mor algú pel camí, no és
responsabilitat meva, és part del cicle, no? a més si hi ha desastres
naturals en treuré més beneficis reconstruint els desastres. No em sento
responsable del que un cicle planetari pugui provocar, això és cosa
vostra!
- Silenci!! silenci a la sala!!! - i la maceta ni
s'escolta entre l'escàndol. El fiscal, espera a que torni el silenci i
pugui acabar la seva intervenció.
- Les estadístiques, senyoreta
Ciutadania Espanyola, mesuren el passat, i nosaltres en aquest judici,
parlem del futur. I és molt trist que essent una Ciutadania no cregui en el futur. No tinc cap més pregunta.
- S'acaba la vista oral.
Els informes ja són en poder d'aquest tribunal. El judici queda vist per
a sentència. El veredicte en el proper mil·lenni. Es tanca la sessió.
I el darrer cop de maceta tanca un judici clau per aquesta ciutadania i per a la humanitat sencera.
