Quin gust, no ho puc evitar...
Potser duim, quans? tres o quatre anys? no sé exactament; la invasió de termes econòmics en la vida qüotidiana és evident, però la última ha donat un gir... ai quin gust!
La darrera paraula de la que es parlarà a final d'any és descriptiva d'un espai geogràfic o geològic o fantasmagòric. L'abisme... evocador, no?
Abisme fiscal, evidentment, d'alguna manera li hem de penjar la corbata, però, abisme. Jo l'escolto i veig aquell clot foradat que fa espaordir només d'acostar-t'hi. Em recorda aquells avencs per on la meva imaginació escopia monstres ignots o dimonis històrics o es convertia en presó d'ànimes funestes. Veig la porta a l'inframón de contes i llibres apocalíptics, veig el no res, la foscor, la fredor, la desaparició, el sempre més.
Però també l'atracció, l'absorció, la curiositat, la temptació, el desig, la porta a un altre món immensurable, l'altra opció, la possibilitat, la fi del principi,
mmmm... no em digueu que no us sedueix...
