I que aquesta advertència serveixi per foragitar a tots els sensibles d'ulls i fràgils d'idees. No seguiu, per què el meu text parla de la mort de Fraga Iribarne.
Estic farta de llegir i escoltar pels des-informatius, l'exemple de persona que ha perdut Espanya, la pèrdua lamentable d'un individu que ha vetllat pels drets de la Democràcia al llarg de la seva vida política, que va ser llarga... llarga??? ser aforat era el que perseguia! per no ser jutjat per tots els crims que ha comés, sobretot ara que els argentins l'havien començat a investigar.
Soc massa jove. No he viscut ni la guerra civil, ni el franquisme però això no m'ha impedit saber qui era aquest "caballerete". Un exemple de feixista fins a les entranyes. Montejurra, els crims de Vitoria, Enrique Ruano o Julián Grimau haurien de ser recerca obligatòria per aquests massmedia, abans de confitar-nos aquesta verborrea empolvorada. Tan de bo aquí fessin com a Alemanya quan va caure el règim hitlerià, i ens deixassin veure la documentació generada durant la dictadura; les sentències de mort signades per Iribarne en l'època de restauració borbònica, bastarien per empaperar un pis.
Resulta que va estar al procés de creació de la nostra humiliada Constitució; i qué? això vol dir que va portar la Democràcia a Espanya??? Això el que fa és fer venir arcades. Gràcies a ell a la nostra Carta Magna tenim coses com: exèrcit, monarquia, catolicisme i recolzament a l'escola privada.
Aquesta és la vertadera funció de la memòria històrica. No es tracta de recordar els afusellats i afusellades als murs del cementiri del poble, es tracta d'enaltir, abrigats per l'amnèsia, als que apretaren el gallet. Així idò, alabat sigui Fraga! mal li tocàs pesta a Garzón!
... i la gent: s'empassa, s'envia, degluteix, engoleix...
