dimarts, 4 de juny del 2013

Història d'una croqueta

Aquella resta de pollastre començava a piular dins de la nevera. Els cigrons que havia preparat la mare havien guanyat la partida en un moment de pressa. Diversos pots amagaven la cuixa de l'animal en un racó. La visita d'en Joan, per sorpresa, l'havia humiliat davant d'un arròs xinès a domicili. Els dubtes de la seva data d'arribada el feien més semblant a un immigrant sense papers que a un aliment digne de ser consumit. Vaig trucar el meu nas: estava congestionat però em va prometre que en pocs minuts arribaria disposat a treballar. Molt professional, es neteja els conductes amb un mocador i posà mans a la feina: snif, snif, ... No tirava enrere, no ! El meu apèndix resistia aquella olor: eureka ! La fase de ferum encara no s'havia activat, el procés de fortor quedava lluny. El tècnic, però, em va fer entendre que calia  una acció ràpida. Mmm ... Un arròs: potser ... però em mancava una mica de brou; a més, ara no hi havia comensals a casa; no tenia cap sentit. Un caldo ràpid: sí ! em semblava una bona idea, però amb això no solucionava cap apat: només preparava una base per a un altre; buff ... ! Uns canalons: jajajaja ! com em venen de gust, però són una feinada; canvia de pensament que ja salives massa ...! Unes croquetes: sí ! ja està: una solució perfecta; aquesta cuixa em donarà per a dos menjars dels meus tres comensals de cada dia; i a més, la petita avui té excursió.

Pensar, dubtar, assegurar, cuinar, preparar, conservar, valorar, preveure, ordenar, recordar, aprendre, netejar, educar, acostumar, estimar ... quantes accions i fases pot haver en la història d'una croqueta. Una bona solució tradicional de qualsevol cuina del país per combatre el malbaratament alimentari. Un esforç molts cops titànic per lluitar contra els processos d'alimentació industrialitzats, contra els hàbits quotidians que imposen els règims laborals deshumanitzats i deslocalitzats, contra modes i estereotips gastronòmics, i contra models d'agrupació familiar no autònoms i no sostenibles. És la croqueta un model de decreixement ?

Deixant banda de la nostra protagonista, què podem promoure en el nostre entorn social per difondre valors i eines que serveixin per combatre el malbaratament alimentari ? Organitzeu tallers o un receptari de cuina de reaprofitament (www.reciclatalacuina.cat); reviseu junts els hàbits de consum, les tècniques de compra i els mètodes de conservació, o organitzeu un apat popular amb les restes de les neveres  dels membres de la vostra comunitat (www.nollencemnimica.wordpress.com); porteu aquell aliment que no surt del vostre rebost pel motiu que sigui a campanyes de recollida d'aliments reutilitzables (www.bancdelsaliments.org); prepareu una campanya per buscar restes de menjar de comerços de la vostra zona que us permetin de fer un menjar compartit en un lloc públic (http://freegan.info/); endú-te'n el menjar que t'ha sobrat en un local de restauració i exigeix el teu recipient per poder-lo acabar a casa (http://fr.wikipedia.org/wiki/Doggy_bag); difongueu models de restaurants sostenibles i alternatius (restaurant per kilo, http://riotimesonline.com/brazil-news/rio-entertainment/rios-por-kilo-restaurant-phenomenon/; restaurant de ració equilibrada, www.lipor.pt). Penseu-ne !

Que tingueu bon Dia del Medi Ambient !