No recordo exactament els motius, però si les emocions i sentiments d'aquells dies. De sobte era al carrer cercant respostes; cercant cares que cerquessin respostes. Varen ser dies convulsos, plens de paraules, rabia, tristor, esperança, vòmits d'emocions, efervescència d'ànim.
I ens treieren de les places, dels pobles, dels carrers i dels espais. Motius? tans com persones; a vegades el mal temps, la lentitud, la incomoditat als poders fàctics, la desidia i l'esforç per una sola passa.
És d'estultícia pensar que amb l'ocupació rebel i espontània d'ànimes inconformistes durant un preludi estiuenc, canviarien dècades d'opressió anestèsica i de desentumiment intelectual. El millor ingredient d'un brou és el temps i la paciència.
Fa un temps, en El genoll de l'avi, vaig expressar que escoltava un rumrum de rebel·lió a racons típicament ciutadans i per mi el moviment stop-desnonaments és la viva prova de que això acaba de començar. M'acusareu d'ingènua positivista o de melangiosa recalcitrant, però no podreu deixar de reconèixer que si els jutges han fet aquesta consulta al Tribunal Europeu és perquè el poble renega, protesta i remena molt més enllà de consciències. Què podriem exigir més? i tant! però abans del 15M esperàveu aquesta resposta per part de l'ens política i judicial??
El 15M ha fracassat, si no ens desprenem de la inmediatesa inherent que atribuïm a les solucions, però si posau ulls a l'horitzó... això tot just acaba de començar.
