Artur Mas i la lluna (un astre noCIU)
La lluna
La lluna, reflectida a sobre de l’aigua,
quan ens mostra el camí que ens duu cap a ella en una nit de cel ras, és un parany.
Els camins plens de bellesa són molt arriscats.
Enlluernat, t’hi atures, i sense adonar-te’n, t’ofegues sota un cel ple d’estels.
La lluna és un parany, reflectida a sobre de l’aigua,
quan ens mostra el camí que ens duu cap a ella en una nit de cel ras.
Jon Maia
Diuen els estudiosos que hi va haver un temps en què l’ésser humà adorava la lluna i moltes vegades em fa l’efecte que no hem avançat gaire. M’entristeix veure com encara avui molta gent (massa gent) busca llunes per adorar i per agenollar-s’hi.
Creuen fermament que necessàriament hi ha d’haver alguna cosa o, el que és sovint pitjor, algú, que sigui superior.
Sóc dels que penso que, un cop aquesta cosa o aquest algú és definit i acceptat com a tal, d’aquí només en pot néixer la submissió, la servitud i el lacayisme.
En una paraula, la injustícia.
