Egoistes contra Eurovegas

Atenció, egoistes ! Poseu-vos en acció ! EUROVEGAS ESTÀ ARRIBANT

Eurovegas, Go Home ! (El Periódico)

PROPERES ACCIONS:

25 de juny a Barcelona (seu de CIU)

27 de juny a El Prat de Llobregat

A més de grans posicionaments socials, a més d'iniciatives sostenibles i ecològiques, a més de discursos alternatius en política i en economia:

EGOISTES DEL BAIX LLOBREGAT ! En defensa dels vostres pobles, dels camps, del riu, del delta, de les persones que en hi movem, de les persones que hi treballem:

Defensem el que és nostre, perquè ho trepitgem, perquè ho respirem, perquè ens dóna benestar.
Defensem el nostre espai, perquè no cal que sigui productiu, perquè no cal que demostri progrés: només cal que estigui aquí, on ha estat sempre.
Defensem el paisatge que tenim, el que fem tots nosaltres quan ens movem per la part baixa del riu, el de les nostres activitats.
Defensem la proximitat entre nosaltres, el pont que entre ribes que ens acompanya en cada moviment del dia.
Defensem la possibilitat d'aixecar la mirada, el blau que ens cobreix cada dia, sortir uns instants del tràfec de les coses obligades.
Defensem el sentiment dels més petits, la seva percepció del seu entorn immediat, l'orgull de la seva vida a prop dels camps.
Defensem l'opció d'entrar i de sortir pel nostre món verd particular, el que ens envolta, el que està davant nostre cada dia, el que potser no mirem sovint però que ens dóna vida.
Defensem l'home o la dona que espurneja sol / a enmig de les planes agrícoles, entre la remor de les màquines, sota el fum d'alguna fàbrica, entre els flaixos dels centres comercials.
Defensem una realitat, la nostra, la present, aquests beneficis que ara tenim, un vell i nou territori per a una vella i nova manera de aprofitar-lo.
Defensem els que hi viuen de sempre, els que hi tenen la seva història personal arrelada, els que tenen milers de sentiments plantats, els que han arribat fa poc, els nouvinguts, els que el van descobrir per casualitat.
Defensem aquells que hi passegen, els que hi caminen, els que hi corren, els que hi pedalen, els que van sols, els que el comparteixen en grup, els que l'estudien, els que el treballen, els que el protegeixen, els que el vigilen, els que en tenen cura.
Defensem la comarca, la que fou abandonada a la industrialització salvatge, la recuperada amb el Parc Agrari, la penedida.
Defensem el lloc on portar els que ens visiten, un tret d'identitat, un model de turisme en equilibri amb la natura i els habitants.

http://sosdeltallobregat.wordpress.com/

Sigueu egoistes !

Per Sant Joan, alternatives...

Us proposem dues activitats aquests dies per les festes de Sant Joan:

• El divendres 22 de juny, a les 20.30h al barri de Les Planes (pl mercat) de Sant Joan Despí, presentació del llibre "Planeta Indignado". A càrrec de JM Antentas, coautor juntament amb Esther Vivas.
• I diumenge 24, de camí a la fira, al costat de l'Àrea de Serveis a la Persona de l'Ajuntament de Sant Joan Despí, David Garcia i Sònia Farré ens parlaran en format curt i amb debat a les 18.00h i les 20h aprox. sobre la crisi del deute, el rescat/intervenció i la desconnexió IBEX35.

Grècia i el canvi

[…]

Somos los menos, nunca fuimos los primeros
No matamos ni morimos por ganar
Mas bien estamos vivos por andar
Esperando una piel nueva de este sol
No pretendemos ver el cambio
Sólo haber dejado algo
Sobre el camino andado que pasó.

[…]

León Gieco

El desembarco

És que potser no era una possibilitat que Nova Democràcia fos el partit més votat? És que potser no era un fet abans de les eleccions que el partit més votat s’enduria 50 escons de regal? Que potser no ho sabíem? Així doncs, per què estem abatuts? Ahir, segurament per por, molts grecs es van deixar anar per la corrent. Deixar-se dur de la corrent és relativament fàcil. El difícil és anar contra corrent. I més que difícil moltes vegades és esgotador i sovint un sent l’impuls de fer mitja volta i deixar-se emportar per tal de descansar alleugerit. Però si fem això què ens queda? Cap on ens dur la corrent? Potser la nostra raó no ens ho retreurà però el nostre cor, no hi ha dubte, sí. És en aquests moments que hem de ser lúcids i ferms per tal de no patir en excès en veure que no arriba el canvi que tots (alguns) desitgem.

La nostalgia del futur

Clarissa: Dígame, ¿por qué quema libros?

Montag: ¿Cómo? Bueno, es un trabajo como otro cualquiera. Un buen trabajo, con mucha variedad. El lunes quemamos a Miller, el martes a Tolstoi, el miércoles Walt Whitman, el viernes a Faulkner, y el sábado y el domingo a Schopenhauer y Sartre. Los reducimos a cenizas y luego quemamos las cenizas. Es nuestro lema oficial.

Clarissa: Entonces no le gustan los libros.

Montag: ¿Le gusta la lluvia?

Clarissa: Sí, me encanta!!

Ray Bradbury -Fahrenheit 451-

Planeta en venta, aquest dissabte a Sant Joan Despí

Imagineu que sou pagesos o pageses dels vostres propis aliments. Imagineu que al vostre país la terra és del qui la treballa. Imagineu que un dia, mentre regueu les vostres cols, apareix entre la pols un 4x4 vomitant un home amb un paper a la mà, que escrit amb un idioma que no enteneu us treu de les terres alegant-ne ser el nou propietari. Imagineu que en el document i diu que a més de la vostre terra hi ha tots les dels vostres veïns i la nova propietat esdevé tan gran que agafa el vostre poble i la única font d'aigua de tot l'entorn. Imagineu que a la nova propietat s'hi sembren flors que es transporten molt lluny. Imagineu que us contracten per treballar-hi però que amb el sou que us paguen no podeu comprar pa. De cols ja no en cultiva ningú.

No cal que ho imagineu, ja passa. Al documental Planeta en Venta, el seu director, Alexis Marant ens presenta els motius pels quals els grans inversors troben interessant comprar terres cultivables arreu del món i els efectes socials, econòmics i polítics que té una especulació d'aquest abast.

Voluntad política, transformació de terres, riquesa nord-sud, pèrdua del món agrari, fam, pèrdua de diversitat, sobirania alimentaria, especulació amb el menjar... aquests i altres temes podrem treure desprès al debat.

La cooperativa l'Esplet en col·laboració amb l'Associació Violetas i Associació de veïns del Pi us convida a la projecció de documental el proper dissabte 9 de juny a les 19.30h al local de Violetas al Passeig de Maluquer, 2.

És d'entrada lliure.
Us hi esperem!!!

Què vol dir rescat, mumare??

Tots i totes tenim escenes de rescat a dins el cap. Rondalles, novel·les, pel·lícules i còmics han inundat el nostre imaginari. En elles el malomalote ha segrestat allò més preuat, o té en el seu poder una arma de destrucció de la humanitat, o algun poder incommensurable, capaç de controlar l'univers i que ens genera un estat de tensió que va in crescendo fins al clímax premonitori de fatalitat, on apareix aquell heroi o heroïna que transforma el caos en ordre, amb impressionant senzillesa, i ens fa esbufegar alleugerits.

Els protagonistes d'aquestes situacions són per a tots els gustos: belles princeses com a La princesa prometida o cavallers irreverents com Shrek. Els motius per rescatar, infinits; val a dir l'amor de Buster Keaton per una noia i un tren a El Maquinista de la General, la justícia, en forma de sol, que regala als humans Prometeu, incomplint ordres dels Deus o més psicològics com V segrestant a Evey per rescatar-la de la ignorància. I els dolents també són de tota casta i tot color; Gegantins com King Kong?, o infinitesimals com l'èbola a Estallido, tenim extraterrestres terribles a La Guerra dels Mons i malalts mentals amb esfereidora lucidesa com Joker.

Però, en tots. es repeteixen els sentiments dels espectadors/res o lectors/res; una angúnia inicial, amarada en impotència, va tibant els nostres músculs fins que arriba el llibertador que amb els seus dons i poders ens rescata, i de pas, ens enamora de tal manera, que d'agraïment li oferim la nostre vida amb un besada d'infart.

Idò? Perquè ara... un rescat no provoca la mateixa sensació??? són els protagonistes?? és el motiu?? el malomalote???

O... potser és que no és un rescat?