El cliente es el dueño en The People’s Supermarket

Para mil londinenses ha sido suficiente pagar una cuota anual de 25 libras y comprometerse a cuatro horas de trabajo al mes para convertise en dueños de su propio supermercado sostenible. De momento no se puede decir que el proyecto es rentable pero sí posible. Mientras espera obtener los beneficios que garanticen su existencia, la cooperativa The People´s Supermarket demuestra que el poder de la gente supera todas las trabas que dinero y política han puesto en su camino.

http://www.yorokobu.es/el-cliente-es-el-dueno-en-the-people%C2%B4s-supermarket/

Los pueblos en transición

Que el petróleo es un recurso limitado con los días contados no lo discute nadie. El debate se centra más bien en determinar cuánto tiempo queda hasta que la producción mundial de crudo llegue a su cenit y comience a declinar, momento que algunos sitúan en fechas tan cercanas como 2013, 2015 y, otros como la Agencia Internacional de la Energía, en 2020. El vertido de BP, la demanda ascendente de China e India y las reducciones de CO2 por el calentamiento global han reactivado las alarmas. Miles de pueblos y ciudades de todo el mundo han decidido pasar a la acción, sin dramatismos, haciendo su particular transición hacia la vida sin el oro negro.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2010/08/07/actualidad/1281132001_850215.html

http://www.transitionnetwork.org/

8m

DIVISA A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Cau de llunes Maria-Mercè Marçal

Ramaderia ecològica i indignació

El nostre proveïdor de pollastres, Mas Formigosa, ha tancat la barraca ! Una situació lamentable ... Fets simples per a idees punyents. Gent comuna a peu de muntanya, esforç diari per una feina ben feta, pagesos en el solc de la il·lusió, en el terreny del possible, transmetent amor per la terra, amb petites accions de gran repercussió mediambiental, un cant contra la desfeta ecològica. La força de Mas Formigosa ha punxat en un marge: més ramaders ecològics esdevindran, però ara estaven sols ... Sols davant de les estrictes normes de l'agricultura ecològica, sols davant dels controls sanitaris, sols davant de les tramitacions administratives, sols davant del model alimentari predominant ... On és la protecció oficial de les iniciatives sostenibles, on són els suports que altres empreses sí tenen? 

Compartim la vostra tristesa, agraïm les vostres paraules de solidaritat i els vostres agraïments, més grans encara en aquests moments de desfeta. La vostra caiguda ara ens desanima: no dubteu, però, que aprenem de tot allò que ens interessa i ens il·lusiona. Sabem que el treball en xarxa ens fa més forts: aturades com la vostra ens animen a reforçar els vincles amb els proveïdors, a provar un consum més solidari amb el pagès i el ramader, a cercar una relació d'abastiment alimentari i de intercanvi de serveis més local. Esperem, doncs, la vostra tornada: estigueu ben segurs que sou necessaris ! Moltes gràcies, Noemi. Moltes gràcies, Carles.

Super-rics i lacais

No sé ben bé si estic plantant una idea però no em resisteixo de penjar aquest enllaç aquí.
Es tracta d’un article publicat el 14/08/11 al The New York Times per Warren E. Buffet, un dels homes més rics del món i gran gurú, que diuen ara, de les finances.

https://docs.google.com/document/d/1NLgAxGL94DsEtJPhpFvJ6fzqNxh0S1pbPT3Vs-AefOQ/edit

Són legió els economistes lacais que salmodien teories per justificar historials con els d’aquest senyor, i fa vergonya aliena veure com en Buffet, un mega super-ric, s’encarrega d’anorrear-les.

Xerrada: Reforma laboral

El diumenge 4 de març al GE Castanyot, (C/Jacint Verdaguer, 24-26) de Sant Joan Despí, es convoca una xerrada a càrrec de Miguel Lucena, advocat de la CNT.

Esteu tots convidats!

Cartell