El perfil del consumidor ecológico

Recientemente, el Ministerio de Medio Ambiente junto a la consultoría GFK y la empresa FOCO, han publicado el estudio 'Caracterización de la tipología y perfil sociodemográfico del consumidor de alimentos ecológicos en España'.

http://bit.ly/s1tYXr

El brogit de l'intel·lecte

Encara recordo frases que el meu pare em llegia de fragments de Les aventures de Tom Sawyer. En elles, la sensació de llibertat, de saviesa fora de la ciutat, d'aventura en estat pur era immensa. Jo el vaig llegir després; devorar seria més apropiat. Ara penso: com restituir aquesta lectura tan complaent entre adolescents i joves? Francament, ho veig difícil. Com explicar a les generacions audiovisuals el munt d'imatges i sensacions que resten guardades en lloc del cervell, però vingudes de la lletra i no de la pantalla ? Sense dubte, no és possible. Ells gaudeixen de capacitats, ben ensinistrades, en la lectura de la imatge, però em sembla que no saben llegir entre línies. I no només importa el missatge, és fonamental la qualitat artística del mitjà. No és el mateix una imatge de Passolini o un documental ben fotografiat i muntat, que Spielberg o un magazzine de dissabte a la nit. I és que rellegint en Samuel Langhorne (alias "Mark Twain"), retrobes un escriptor de sang, un compositor de naixement. En Llucià de Samosata o en Montaigne s'estarien orgullosos si alcessin el cap ! El satíric és potser qui pensa millor el món: desmunta la realitat, li busca aquella peça que no sona bé, descobreix que potser la màquina sencera és defectuosa, i ens mostra que allò que sacralitzàvem no mereix res més que motiu d'una bona rialla. Així ens deixa estabornits o sorpresos d'ésser més intel·ligents del que el món ens considera, quan notem que allò ja ho havíem pensat nosaltres. Crema els camins del coneixement acadèmic, per demostrar-nos que on hi hagi un bon observador hi haurà un bon pensament, encara que s'hagi d'aixecar de moltes ensopegades en el camí del raonament.

Molts d'ells no tenen gaire formació d'escola. La seva espurna literària sorgeix de dins seu, dels inescrutables camins del cervell, de l'estímul directe del món, del saber tradicional, de l'oralitat. La Viquipèdia ens deixa caure, com qui no vol la cosa, l'argument d'en Foner sobre el pensament únic de l'escola capitalista, en relació  amb manera de formar-se d'en Twain:

(...)  va autoeducar-se visitant biblioteques públiques a les tardes, trobant-hi fonts d'informació més variades que en una escola convencional.

La seva feina de pilot de vaixell al Mississipí fou un camp de pràctiques per al reconeixement dels fenomens naturals al voltant del riu i de la etologia de la seva pròpia espècie, sense menysprear aquella immensa màquina que guiava, símbol de progrés, fita de la tecnologia. Inquietuds nascudes de les emocions de la vida real, trasbals racional a partir de la més pura curiositat: aquestes són, doncs, les eines de l'aprenentatge. Va viatjar més i va portar entre mans altres feines: tot en la mateixa línia. És una demostració més que aprendre és més discere (aprendre) que disciplina (esforç que fa el deixeble per aprendre), i que l'aprenentatge real necessita de l'observació, de la pràctica, de la vida. Tot plegat pot ser motiu per reflexionar un altra dia sobre el que avui pot generar emoció i curiositat en el procés d'aprendre.

176 anys han passat des que va néixer aquest crític tan eclèctic, aquest pensador no professional, que va poder dir allò que pensava per no estar en els cercles de la intel·lectualitat del moment. Un desil·lusionat de la política i de les nacions, un escèptic proactiu, un home vital que, tot i dubtar i repensar, no cau en l'immobilisme. La seva biografia és plena d'avatars i de dol per la pèrdua successiva de persones properes. Ell, en certa manera, és un resilient. Les seves reflexions socials, espargides entre personatges i accions literaris diversos, esdevenen diàfanes sentències per a la nostra actualitat:

"Cada vez que se encuentre usted del lado de la mayoría, es tiempo de hacer una pausa y reflexionar." 

"El banquero es un señor que nos presta el paraguas cuando hace sol y nos lo exige cuando empieza a llover."